Forma de la llengua de cura oral

1. La forma de la llengua La llengua es divideix en els costats superior i inferior. La part superior s’anomena part dorsal de la llengua. La part posterior es divideix en els 2/3 anteriors de la llengua (esglaó de la llengua) i la part posterior 1/3 de l'arrel de la llengua (l'arrel de la llengua) pel&"vuit GG"; ranura límit en forma de sulcuc terminal). La punta de la llengua s’anomena vèrtex de la llengua. Hi ha un plec de la mucosa connectat al terra de la boca a la línia mitjana de la llengua, anomenat frenú lingual, i hi ha un petit protuberància de la mucosa a banda i banda de l’arrel, anomenat caruncle sublingual, que és la glàndula submandibular i la sublingual Obertura del gran conducte. Els costats posterior i exterior del caruncle sublingual continuen com un plec sublingual, amb la glàndula sublingual enterrada a fons.

2. L'estructura de la llengua La llengua es basa principalment en el múscul esquelètic i està coberta de mucosa.

La mucosa a la part posterior de la llengua és de color vermell clar amb molts petits ressalts, anomenats papil·les 1ingües. Segons la diferència de forma i funció, n’hi ha de quatre tipus: les papil·les filiformes (papil·les filiformes) tenen el nombre més gran, de color blanc, amb funció sensorial general; les papil·les en forma de fongs són rodones contundents, de color vermell brillant; les papil·les de contorn (vallades) són les de mida més gran, disposades davant del solc del límit; les papil·les foliades són una estructura degradada en humans; els tres últims tipus de papil·la contenen receptors del gust.

A la mucosa de la base de la llengua, hi ha petits nòduls de diferents mides compostos de teixit limfoide, anomenats amígdales linguals.

El múscul de la llengua és un múscul esquelètic, dividit en músculs intralingües i músculs extralingües. El múscul de la llengua canvia la forma de la llengua quan es contrau. Canvieu la posició de la llengua quan els músculs extralingües es contrauen. El múscul extralingüe més important és el múscul genioglòs. El múscul comença pels dos costats de la línia mitjana de la cara interna de la mandíbula i les fibres musculars tenen forma de ventall i s’aturen a la llengua. Tots dos músculs del genioglòs es contrauen simultàniament i estiren la llengua cap endavant i cap avall (extensió de la llengua); la contracció unilateral es pot estendre cap al costat oposat. Quan es paralitza un costat del múscul del genioglòs, la punta de la llengua es desvia cap al costat paralitzat.